És l’origen i la fi. És d’on venim i on anem a trobar els
nostres morts. És l’infinit, el silenci, l’oblit. És el batec de la terra, del
cor, del paisatge. En aquest llibre faig servir la imatge antiga, del mar, suor
de terra. Jo sento la necessitat imperiosa de tornar al mar. És la idea de
retrobament, d’adquisició de consciència, i alhora de fragilitat i d’immensitat.
De formar part del món sense posseir res en un fil que generació rere generació
es va teixint com les onades. El mar és, per a mi, un dels grans temes de la
meva literatura i la meva vida.
Carles Duarte i Montserrat
Carles Duarte i Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada